dilluns, 14 de maig de 2012

PARTICIPA!













Enviat per Consol Conca (professora de valencià)




Hola:

M'agradaria que comentàreu els llibres de lectura en valencià que més us han agradat d'aquest curs, explicant per què us han agradat i animant a llegir-los als teus companys. Ànim.

dilluns, 7 de maig de 2012

ALTRES ACTIVITATS DEL DIA DEL LLIBRE






ACTIVITATS DEL DIA DEL LLIBRE DELS ALUMNES DE LA PROFESSORA  DE VALENCIÀ CONSOL CONCA



El que vam fer a classe, va ser que en la primera foto els vaig explicar quin significat tenia el dia del llibre a la cultura catalana i que els regalava una rosa i un llibre virtual, ja que estem en crisi i no tinc diners per a regalar-los-els a tots.
Després vam llegir a classe les poemes que havia escollit per a eixe dia.
Finalment, els alumnes voluntàriament van llegir poemes de Vicent Andrés Estellés que havien escollit d'una selecció de llibres d'aquest autor que vaig portar a classe.

Consol Conca










Una popular llegenda medieval catalana conta que en temps remots un temible drac capaç de matar a un exèrcit sencer amb tan sols el seu nauseabund alè va assotar a la mil·lenària vila de Montblanc. L'expoli de la bèstia, que al principi es va limitar a causar estralls entre el bestiar del poble, prompte va començar a encebar-se amb els seus habitants que eren triats per sorteig per a sacrificar-se a l'apetit del monstre.

Un dia la sort va assenyalar a la filla del rei i amb motiu d'aquest atzar, tot el poble es va sumir en un rigorós desconsol. No obstant això, al matí següent, quan la bella princesa va ser lliurada al drac en el seu cau, va aparèixer un valerós cavaller estranger que, armat amb una llança i a lloms d'un cavall blanc, va derrotar a la bèstia i va redimir al poble de la feroç criatura. Es diu que del reg de la sang que brollava del cor de l'animal va créixer en el sòl un bell rosari amb roses roges.

El vell mite de Sant Jordi no és més que l'adaptació local d'una antiga rondalla de l'Edat Mitjana celebrada en multitud de països d'arrel cristiana, el protagonista de la qual, un cavaller de la
Capadòccia, és també el patró d'Anglaterra, Portugal, Grècia, Bulgària o Geòrgia, a qui el país deu el seu nom.

Malgrat tot, en terres catalanes el festeig es viu amb un especial arrelament. El dia 23 d'Abril, data que Sant Jordi protagonitza el Santoral, els carrers del principat se satisfan de centenars de
tenderetes on es venen roses de tots els colors, les quals, segons conta la tradició del lloc, els enamorats han de regalar a les seus estimades. No obstant això, amb el pas del temps i com resposta a aquesta atàvica usança, el peculiar i innovador costumari català (cap recordar que el dia de la pàtria catalana es commemora una derrota històrica) va idear que elles, com contrapartida a la rosa, havien de regalar un llibre al seu pretendent.

És per això que el dia de Sant Jordi a Catalunya és molt més que la festa de la rosa. És la festa de la cultura per excel·lència. Si un se submergeix en l'abarrotat cor de Barcelona en aquesta data trobarà també milers de menudes llibreries improvisades a l'aire lliure repletes d'un nombre inimaginable de llibres de tots els tipus i gèneres. Fins i tot, amb un poc de sort, a un li serà possible xarrar i demanar que li signe un llibre qualsevol dels seus escriptors estatals favorits en algun dels molts
stands promocionals que s'erigeixen en el centre de la ciutat per a l'ocasió.
 Sant Jordi.
Foto de la Rambla de Barcelona el diumenge 22 d’abril de 2012.


Paradeta de flors per al Dia del llibre. Foto del diumenge 22-4-12.



POEMES PER AL DIA DEL LLIBRE



   JOAN MARAGALL                 



LA DIADA DE SANT JORDI

La diada de Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l'olor que en fan els aires.















Nodreix l'amor de pensaments i absència,
i així traurà meravellosa flor;
menysprea el pas de tota complacència
que no et vinga per via del dolor.
No esperis altre do que el de tes llàgrimes
ni vulles més consol que els teus sospirs:
la paraula millor la tens a l'ànima,
i el bes més dolç te'l daren els zefirs.
Mai seria l'aimada en sa presència
com és ara en la teva adoració.
Nodreix l'amor de pensaments i absència,
i així traurà meravellosa flor.



  CARLES RIBA                             

Feliç qui ha viscut dessota un cel estrany,
i de la seva pau no es mudava;
i que d’uns ulls d’amor sotjant la gorga blava
no hi ha vist temptejar l’engany.









ROSA LEVERONI                             

Voldria que el perfum de blanca rosa
Ofegués la luxúria d'aquell nard.
Voldria que el meu cor que ja no gosa,
per l'amor no cregués que és massa tard.
Una vela, només, i una atzavara;
un mar ben blau i una blavor de cel;
una joia callada i ben avara,
i l'aquietament de tot anhel.






   B.ROSSELLÓ PÒRCEL                

Els clavells s'incendien,
per imitar-te, quan
tu passes per davant.
I, per felicitar-te,
les pluges ploren, fan
damunt els vidres, vidre
damunt el vidre, cant.









 
J. SALVAT PAPASSEIT
Si en saps el pler no estalviïs el bes
Que el goig d'amar no comporta mesura.
Deixa't besar, i tu besa després
Que és sempre als llavis que l'amor perdura


PERQUÈ HAS VINGUT 

Perquè has vingut han florit els lilàs
i han dit llur joia
envejosa
a les roses:
mireu la noia que us guanya l'esclat,
bella i pubilla, i és bruna de rostre.
De tant que és jove enamora el seu pas
-qui no la sap quan la veu s'enamora.
Perquè has vingut jo ara torno a estimar:
Diré el teu nom
i el cantarà l'alosa.
  J. SALVAT PAPASSEIT



Ser mestre d´amor
qui no pagaria,
ara que en sóc jo
l’aprenenta em tira.
De dir la lliçó
tota Ella s’afina-
ja sap tan el cor
que no li cal guia;
amb un sol petó
la lliçó es sabia.
Qui és mestre d’amor
del guany ja pot viure.



  J. SALVAT PAPASSEIT






   JOSEP CARNER                 

EL CONHORT
Qui de lluny l´amor esguarda
I li reca ésser-ne franc,
Que se´n vagi a mitja tarda
A esperar sota un pollanc,
Que somrigui a les pruïges
D´un oreig sempre amatent
I ajagut entre les tiges
Els seus ulls vagi cloent.
JOSEP CARNER




 



PERE QUART                                   

 L'EUFÒRIC

Bon punt arriba la primavera
tot jo em revifo sota l’oreig
i em vénen ganes d’anar al darrera
de la primera
noia que veig
PERE QUART



És una rosa bella i sola,
Desolada, en aquest jardí
on l’abella no brunz ni vola
l’ocell, on la gespa es marcí.
No la consola ser corol•la
ni sentir-se tan de setí.
Només la força la consola
i saber-se somni de mi.




PERE QUART

  



   MIQUEL MARTÍ POL                          

Tanmateix sembla
que en nosaltres perdura
i recomença el món
o el poble: tot és u.
De dues cambres n’hem fet una
i estrenarem vaixella i cobrellits.
Caldrà que fem un nou aprenentatge
perquè algun dia arribarem a servir-nos
d’un sol mirall
i d’un sol gest
i d’una sola veu
i puguem ser feliços.
MIQUEL MARTÍ POL

L´AMOR
Tot en l'amor s'emplena de sentit.
La força renovada d'aquest cor
tan malmenat per la vida, d'on surt
sinó del seu immens cabal d'amor ?
És, doncs, sols per l'amor que ens creixen roses
als dits i se'ns revelen els misteris;
i en l'amor tot és just i necessari.
Creu en el cos, per tant, i en ell assaja
de perdurar, i fes que tot perduri
dignificant-ho sempre amb amorosa
sol.licitud : així donaràs vida.
MIQUEL MARTÍ POL






    VICENT A, ESTELLÉS                                      
ELS AMANTS 
 La carn vol carn
  AUSIÀS MARCH
“No hi havia a València dos amants com nosaltres. 
Feroçment ens amàvem del matí a la nit. 
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba. 
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses. 
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor 
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable 
com un costum pacífic de compliment i teles 
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó). 
Es desperta, de sobte, com un vell huracà, 
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny. 
Jo desitjava, a voltes, un amor educat 
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te, 
ara un muscle i després el peçó d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge, 
i tenim l'enyorança amarga de la terra, 
d'anar a rebolcons entre besos i arraps. 
Que voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé. 
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses. 
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer. 
Després, tombats en terra de qualsevol manera, 
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser, 
que no estem en l'edat, i tot això i allò. 
No hi havia a València dos amants com nosaltres, 
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs.” 
VICENT A, ESTELLÉS



AQUEST AMOR

Aquest amor que fa un any em va prendre
i mai no he dit i en silenci em prospera,
pense sovint que ha de matar-me un dia.
Car el secret, que gelosament guarde,
arriba més enllà del sentiment,
i el pensament l´ha habitat i poblat.
Aquest amor...:

Aquest amor que fa un any em va prendre
i mai no he dit i en silenci em prospera,
pense sovint que ha de matar-me un dia.
Car el secret, que gelosament guarde,
arriba més enllà del sentiment,
i el pensament l´ha habitat i poblat.
VICENT A, ESTELLÉS





   JOSEP PALAU I FABRE                                             

CANÇÓ BREU
Totes m'estimen a mi
i jo les estimo a totes.
Vagarejo, pelegrí,
al llarg d'un somni de noies.
Doneu-me un cor més petit,
que aquest que tinc no se m'omple.
Només l'anhel d'infinit
i el vent, per les quatre portes...
JOSEP PALAU I FABRE














 VINYET PANYELLA                   
“JAZZ”
(Una transcripció)
Abraça’m fort, ben fort, abans que acabi
el rerefons de lluna que ens aïlla
de comú acord contra la soledat,
en la claror de mans entrellaçades
mentre estrenyem l’espai de notes nues
i ens bressa una mateixa melodia.
Així esdevenim aquell ésser feliç que en els orígens
fou castigat pels déus.
Abraça’m fort perquè pugui servar
l’empremta de les mans,
el pou de les besades,
i convertir en lletra aquest instant fugaç
amb l’energia d’unes mans petites
i amb el cor abocat en el poema.
VINYET PANYELLA



JOSEP PIERA                                 
L'amor
no té paraules
té carícies
té gestos
té mirades
té deliris
dé gemecs.
Per això
potser
la poesia
ve després.
JOSEP PIERA







  REMEI MARGARIT                         

EL DUBTE
El dubte i el desig
empenyent-me
cap a tu.
Fràgil desig incert.
La teva presència,
la fugida
i l'esperança
del que no dius
i sento a la pell.
Véns i te'n vas
com el llenguatge
de les ones.
REMEI MARGARIT



AUSIÀS MARCH                                 

Amor, de vós, jo en sent més que no en sé,
de què la part pijor me'n romandrà,
e de vós sap lo qui sens vós està:
a joc de daus vos acompararé.
AUSIÀS MARCH




  


























MARIA ANTÒNIA SALVÀ                 
UNA ROSA                                                                  
Sant Jordi, santa diada
del passat i l'avenir,
Fe i Pàtria nostrada
del meu cor fas sobreixir.
Oh la bella matinada!
Quina joia de collir
una rosa perlejada,
una rosa a mig obrir!
MARIA ANTÒNIA SALVÀ













    SALVADOR ESPRIU                                

ORACIÓ AL SENYOR SANT JORDI

Senyor sant Jordi,
patró
cavaller sense por,
guarda'ns sempre
del crim
de la guerra civil.
Allibera'ns dels nostres
pecats
d'avarícia i enveja,
del drac
de la ira i de l'odi
entre germans,
de tot altre mal.
Ajuda'ns a merèixer
la pau
i salva la parla
de la gent
catalana.
Amén
/.../
SALVADOR ESPRIU